divendres, 23 d’abril del 2010

NOVES OPORTUNITATS


Parlava fa un temps amb un gran amic sobre les segones oportunitats a la vida. Xerràvem d'un reality show que pretenia oferir als seus participants, antics concursants d'edicions anteriors, una segona oportunitat que sovint la vida no et dóna.

Avui volia parlar d'això, de les noves oportunitats, de les esperances que arriben quan et trobes perdut en un fosc túnel, de les mans que t'agafen de la solapa per rescatar-te quan estàs rendit dins l'aigua estancada del pou.

Sovint, quan menys ho esperes, quan has ja entablat amistat amb les aranyes de la foscor, amb fantasmes del passat i sense ambicions futures, amb aquella casa mai construida i aquell fill mai nat, apareix alguna cosa, alguna persona capaç de regalar-te un somriure i fer-te veure més enllà del avui, matan fòbies i posant sucre a les ferides.

De vegades acabem vençuts i sembla impossible poder renéixer i agafar el vol de nou, tornar a confiar, tornar a saber estimar, tornar a guardar la por sota el calaix i treure la pols als sentiments i a la rialla aquella que sabem que sota la llum del sol de tarda ens fa especials. Però mai toca perdre l'esperança, sempre hi ha alguna persona que en algún racó del món ens busca per matar la por plegats, per somriure a un nou matí, per fer callar als missatgers de l'apocalípsis.

Noves oportunitats arriben, sempre arriben, per il·luminar el camí i deixar escapar un somriure sentint aquesta escalfor de salvació al pit.

"Cuando las sombras se alarguen, y te toquen con sus manos recuerda que siempre hay alguien, alguien, que te anda buscando para pintar el futuro, ya ves, alguien como tú con quien compartir el vuelo, y emborracharte de luz"

(Regalo para un primer cumpleaños; Acuérdate de vivir; Ismael Serrano)

7 comentaris:

Gemma Masferrer ha dit...

Ostres Joan, no em podria sentir més identificadaamb aquesta entrada en aquests momemnts...

Noves oportunitats quan menys t'ho esperes! Wuoh! ;)

Carles Cabanillas ha dit...

Espero que aquestes noves oportunitats siguin ben profitoses! Com ha anat el matí granollerí?

Una abraçada Joan!

Mario Álvarez ha dit...

Joan, sé que debe ser difícil atormentarse por el miedo de volver a sentir, pero si tan solo has dibujado una sonrisa; es que merece la pena.
Me encanta que me nombres en silencio, la vida suele ser siempre un REENCUENTRO.
Te quiero y respeto profundamente,
Mario.

ArcoIris ha dit...

Si la vida te sonrrie no dejes escapar esa sonrrisa..yo tambien espero que lo haga conmigo
Un beso y suerte

Laura ha dit...

"Però mai toca perdre l'esperança". Frase que s'ha guanyat l'honor de ser subratllada en verd.
Sembla una frase senzilla però tan de bo fós igual de fàcil aplicar-la a molts aspectes de la vida oi?
Després d'haver viscut amb tu aquesta increible experiència africana has de reconeixer que la frase ens va com anell al dit!

Una abraçada molt forta :)

Laura ha dit...

Quina ilusio veure un comentari jajaja!

Doncs ens seguim la pista!

Una abraçada!:)

luna ha dit...

NO ÉS QUE M'HAGI PERDUT, TAMPOC PUC CONSIDERAR-ME DESAPAREGUDA, SIMPLEMENT EL VENT EM PORTA BUFANT CAP A ALTRES RACONS I FEIA TEMPS QUE NO QUEIA PELS BLOCS.

QUE T'HE DE DIR JO DE LES NOVES OPORTUNITATS? ...JAJJAJAJJAJAJA. SENSE ELLES POTSER ARA NO PODRIA ESCRIURE'T I ÉS Q MAI S'HA DE PENSAR EN APAGAR LA LLUM, TENIM L'INTERRUPTOR MÉS APROP DEL Q CREIEM.