Ens ha deixat José Antonio Labordeta, escriptor, cantautor i polític natural de l'Aragó. Planer i d'esquerres, avui ens hem quedat sense un referent, sense un mestre, sense un mirall on mirar-nos i apendre.
Conegut per ésser diputat durant dos legislatures al Congrés per la Chunta Aragonesista (CHA), fou cantautor i escriptor, sent aquesta una via d'expressió durant el final del franquisme, amb les seves compromeses lletres. També fou popular el seu programa documental, "Un país en la mochila", en el que a base de caminar, tot fent narrativa poètica, anava mostrant els racons més bonics i rurals de la geografia espanyola.
Home polifacètic, i que abans que res havia estat professor a Terol, sempre ha estat un gran defensor de la llibertat, de la paraula com a eina, i la seva personalitat pròxima i entranyable el convertien en un polític del poble, un mestre popular de la paraula.
Avui les seves paraules s'han apagat als 75 anys, i ho han fet plenes de raó, contundència i ironia fins l'últim dia. Ara només ens quedarà recordar-lo, amb el sabor amarg que sempre ens fa pensar que els millors sempre marxen abans que els altres.
"Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad"
1 comentari:
Per mi, que vaig fer el treball de recerca de batxillerat sobre la cançó protesta (amb tot el que comporta: Lluís Llach,Raimon, Quilapayún, Maria del Mar Bonet, Victor Jara, entre molts d'altres i, sobretot, ell, el gran José Antonio Labordeta, de qui fins i tot em vag disfressar en la presentació del treball) és una mort sentida...
Va formar part de mi al llarg d'un any, i crec que des de llavors no ha deixat mai de ser-hi...
Amb gran tristesa cap a una persona a qui mai no vaig conèixer però a qui, a la vegada, admirava i apreciava com a un familiar pròxim, miro d'interioritzar encara la notícia impactant...
Gràcies Joan, per aquest petit però immens homenatge a la seva persona...
Adéu, Labordeta...
Publica un comentari a l'entrada